El sentit de l’oïda és el primer sentit corporal que apareix en el fetus i el darrer que desapareix en morir, és a dir, l’infant descobreix el món sonor abans de néixer. Dins la panxa de la mare ja és capaç de respondre a estímuls sonors i des dels primers mesos de vida es veu el seu interès pel món sonor i rítmic.
L’educació de l’oïda hauria de començar en els primers dies del naixement i amb la família, encara que de cada vegada més arriben a les escoletes nins amb aquest sentit ben poc desenvolupat. És molt important que les educadores facem una tasca conscienciadora de cara als pares del paper que té la música en el desenvolupament integral del seu infant.
Un dels recursos més valuosos i més econòmics dels que disposam per dur a terme l’educació musical és la cançó. La cançó té múltiples utilitats i es pot emprar en qualsevol moment i situació.
L’educació musical dins l’escoleta no ha de ser tractada com un tema aïllat de la resta de continguts a treballar dins educació infantil de primer cicle, sinó que ha de relacionar-se amb els altres continguts.
L’educació de l’oïda hauria de començar en els primers dies del naixement i amb la família, encara que de cada vegada més arriben a les escoletes nins amb aquest sentit ben poc desenvolupat. És molt important que les educadores facem una tasca conscienciadora de cara als pares del paper que té la música en el desenvolupament integral del seu infant.
Un dels recursos més valuosos i més econòmics dels que disposam per dur a terme l’educació musical és la cançó. La cançó té múltiples utilitats i es pot emprar en qualsevol moment i situació.
L’educació musical dins l’escoleta no ha de ser tractada com un tema aïllat de la resta de continguts a treballar dins educació infantil de primer cicle, sinó que ha de relacionar-se amb els altres continguts.
No hay comentarios:
Los comentarios nuevos no están permitidos.